"Els Pastorets ja omplin la bóta"
"sóm els xiquets i les xiquetes, de la Vall més blanca que hi ha" ;)
"Hola estimada Vall d´Albaida, gràcies per retrobar-te ací"
"esclata en festa Alfarrasí, que sí!"
Ma mare, que apareix cantant aquesta nadala
Los Reyes :D
Esta mañana temprano
apenas me levanté
creyendo que eran los reyes
mis zapatos fui a ver.
A mi me han traído un pito
A ese un acordeón
Y a mi hermanito el pequeño
le han traido un chupón.
Hay los reyes, los reyes,
los reyes, qué cositas traen
a los pequeñines.
Al año que viene
yo les pediré
una bicicleta
y le subiré.
Nadala que va aprendre ma mare quan era menudeta, trobe que li la cantava ma uela Ester; de nou vegem com la tradició oral va passant de pares a fills. Hui en dia, la cantem nosaltres als més menuts (i l´hem cantada tots els anys per reis durant la nostra infantesa).
Fomentant la tradició oral nadalenca en els nostres menuts
Per les festes de nadal ;)
Per les festes de nadal
les dones, les dones
són matineres
unes per matar el gall
i altres per, i altres per
fer-se les trenes
A misa matina a misa del gall
que al bon jesuset
li haurem de cantar,
una cançoneta de molta primor
que els àngels li canten al nostre senyor.
dones, no tingueu perea,
de pujar, de pujar dalt “les andanes”
i abaixar les faldes plenes
de penjolls de penjolls de botifarres.
A misa matina a misa del gall
que al bon jesuset
li haurem de cantar,
una cançoneta de molta primor
que els àngels li canten al nostre senyor.
Fa anys, per les nostres terres les nadales servien per passar-s´ho bé una bona estoneta amb familiars, amics, veïns. . . és el cas d´aquesta manifestació nadalenca valenciana, cantada durant la nit i el dia de nadal, per mostrar allò que tradicionalment ocupaven fer les dones durant aquestes celebracions tant assenyalades. Des de tota la vida, l´estic escoltant cada nadal, la cantava ma uela Ester que li la va passar a ma mare, ma mare a mi i als meus germans i ara sóm nosaltres les encarregades de fer-la durar en el temps ensenyant-la a les noves generacions.
Les penes són :)
Les penes són, les penes són,
no tindre un sou, no tindre un sou,
morir-se el bou, morir-se el bou i la llocada,
no collir vi, no collir vi,
cànem ni blat, cànem ni blat
i pel remat, i pel remat, fallar la llar!
Pensa i cabila a qui demanes,
trenca´t les cames i busca qui et deixe diners.
Paga el semestre al propietari,
o pel contrari, perdràs molt més.
Sí, sí, sí, en el segle que estem
fa falta treballar per a poder menjar.
Molts, molts, molts, es creuen ser senyors
però del llaurador ningú fa cas.
Aquesta cançó, la canta la meua germana Ana (als seus fills de tres anys, per tindrer-los ocupats o perquè li facen cas! –per exemple quan els costa obeir-la!-); la sap des que era menuda, li la van ensenyar a l´escola –principalment a classe de música o interpretació artística; segons ella, la cantava un mestre vocacional –molt estimat al seu poble i a la seua escola – quan acabaven les classes i faltaven uns quants minutets per acabar-se l´hora. Segons ella, les seues classes es caracteritzaven per aquest “moment-relax” on els xiquets cantaven, ballaven i aprenien allò que els passava als llauradors al poble d´Alfarrasí, (la Vall d´Albaida) en temps antics. D´altra banda, també hem descobert que aquesta cançó tradicional valenciana, forma part d´uns dels temes que es canten a Castelló de la Plana, per les festes de La Magdalena, però ací més al sud, no es coneix que haja estat arrelada aquesta lletra a aquesta celebració, sinò, ans al contrari, com hem dit anteriorment, es tracta de narrar allò que feia la gent del camp “en temps de fam” per justificar tanta misèria als pobles d´aquesta comarca de la província de València.
Carmen López Vidal, estudiant d´economia
La veritat en una de les coses que has dit m'he sentit molt identificada, jo quan era menuda no hi va haver ningun professor que m'agradara com feien les classes d musica, com a que anava en por a la classe per si em feien tocar la flauta i m'enganyava i es burlaven de mi...
una tonteria com aquesta va fer q darrere la insistència de ma mare per apuntar-me a classe de solfeig li diguera que no que no i que no!
I ara a dies de hui, no estic de ninguna cosa més arrepentida que de no haver assistit a eixes clases ja q trobe que seria un bon músic amb l'esperit necessari. I es a dies de hui, quan valore realment el que es la música i la companyia que em fa dia rere dia.
Per tot aço, trobe q si q es necessari que es donen classes de música des de ben xicotets per a que comencen a valorar-la pronte i sàpiguen el que val, encara que per això hi ha que canviar tècniques de professors...
p.d. persupost que tenen que seguir estudiant matemàtiques, llengua, literatura... però la música es una materia més que es te que aprendre junt a totes aquestes.
Clara Ramírez Ferrer (estudiant)
En la meua opinió sempre hi han parts positives y negatives, esta clar que si alguna persona es vol especialitzar en música, plàstica, etc s'ha de buscar una escola o conservatori, però jo pense que si no tinguerem aquestes assignatures al col.legi o institut no tindriem ni les minimes nocions o cultura que jo trobe que es fundamental per a tot ésser humà vullga o no especialitzarse en elles... Esta clar que no estan ben plantjades, però amb gent com tú esther, confie que puguen canviar la dinámica de les clases i puguen fer estimar aquestes assignatures un poc oblidades i que son tan importants per a tots nosaltres... (qui no té la seva propia banda sonora de la seva vida? qui no ha necesitat mai un cuadre a la seva casa per poder alegrar les parets? com podríen adonarse'n els adolescents de que el seu futur es ser profe de música,dissenyador,profe de plástica,decorador si no tingueren assignatures que fomentaren la seua expresió artistíca?) Aquesta es la meua opinió!!!!
Edu Ferri Vallà (fotograf, representant d´assegurances)
Jo estic amb Clara, sempre ha d´haver un primer encontre amb la música o la plàstica, l´educació física o la tecnologia... i crec que és bó tindre eixe mínim. També és veritat que resulten fastigosos alguns d´eixos docens, però com diu aquell “ha d´haver de tot” ... jejeje, per mi no han de llevar aquestes docencies, sino remodelar el docent. jejeje. Fins aviat.
Inés Ruíz (estudiant de disseny industrial)
Bueno.... no sé si les meues paraules seran clares o que, però ho vaig a intentar...
Bueno... per a mi la música es un art, en la meua opinió no tot el mon es pot expresar mitjançant la musica (igual que amb la pintura, escultura... etc.), i es poden expresar moltes coses, amb la ventaja que li pots afegir lo que es diu "lletra". Però si ens basem en la medolia, tal cual, pues es aixo, una manera d'expresar sentiments, punts de vista o fins i tot històries.
Lo de ensenyar musica... per a mi... no se que dir-te, trobe que tindrien que canviar la forma de donar musica a les escoles, perque si et soc sincera a mi no hem va servir de res estar nosequants any tocant la flauteta ditxosa, si no t'agrada aixo de llegir pentagrames pues la veritat es que es fa desagradable. per a mi tindrien que enfocar-ho desde altre punt de vist, nose... alguna cosa més productiva per a la gent que no pretén tocar cap instrument, ni anar a solfeig ni estar a cap banda musical. Per a mi tindrien que ensenyar més musica clasica i explicar lo que volen dir en cada part o algo aixina...
Miguel Vilar Pastor (estudiant de magisteri)
Que vols que es diga.... pues que tens tota la raó, es igual que altres asignatures, com la religió, son coses que si no t'apuntes, com tu be dius, a una acadèmia o a un conservatori... a la llarga no aprofiten, es predre el temps, jo també opine així, que a mi la veritat m'agrada la música, igual que el teatre, i moltes coses més pero esta clar, que o tot o res, per lo tant , es dona tota la raó quan dius que la música no es deuría de impartir als centres escolar.
Mar Martínez Tarrazona (músic)
La música ho és tot, són les sensacions, els sentiments, el viure, en fi, tot. La vida tal i com la coneguem no seria res sense musica, de fet, no se si les persones seriem persones sense música, sinò, per què no ho pensem? quan et sens tri...st no tens una melodia al cap que t'empenta al plor, que reflexa els teus sentiments?, quan estas alegre no t'abelleixen cantar cansons, ni tan sols inventar-les?, fins i tot quan parlem crem una mescla de sons, de pianos i forts, de crescendos i disminuendos, sons que ens fan entendre el que volem dir, el que volem expresar... inclús quan et sens sol, sens un silenci...
Realment, no hi ha un perquè cal ensenyar música, hi existeix un perquè hi ha que aprendre-la i aquest perque no esta més enllà de tot el que vivim i sentim. Per això, i aquesta raó és suficient, no es pot ni podrà mai deixar d'ensenyar música perquè és necessari per a ser persones. . .
Eloi Rico Blasco "Enginyer de desenvolupament" o "Development Engineer"
Què és la música?
---------------------
Per a mi la música és la forma d'expressió humana per excelència.
La més universal de totes.
...La que ens acompanya en qualsevol situació, bona o mala.
La que, sense ser una imatge, val més que mil paraules.
La més plàstica, adaptable a cadascú, a cada moment, a cada emoció...
En definiva, la que tothom entén.
Vaja! Fins i tot un xiquet al ventre de sa mare.
Per què cal ensenyar música?
-----------------------------------
- Com a forma d'expressió humana, s'ens fa molt necessària per arribar on no arriben les paraules, on no arriben els gestos o les opinions.
- Com a símbol d'identitat, ajuda a articular una cultura; la fa visible a la resta.
- I com a disciplina creativa. En fi. Qui no necessita ser creatiu? Un enginyer, un professor, un metge ? Tot el món ho necessita i la música és una forma accessible, ràpida i divertida d'estimular eixa creativitat tant necessària a la societat actual.
I com tot açò es pot expressar sense paraules, ahí va Mendelssohn:
http://www.youtube.com/watch?v=8mz5Rtx-Eu0
Mercé Martínez Tarazona (estudiant d´audiovisuals)
Per a mi la música és una part fonamental de la meua vida. Tal vegada no sóc músic de carrer, ni participe activament en la cultura musical, però la música m'acompanya en el meu dia a dia, m'evoca llocs i moments viscuts, m'acompanya quan e...stic trista, em motiva encara més quan estic bé, em recorda les persones q estime, i un munt de coses més. La música, com a disciplina artística, és una expressió més d'allò que l'ésser humà no pot trasmetre en paraules, per això és més accessible, més lliure, segons el meu punt de vista, clar.
Perquè cal ensenyar música? En la meua opinió, ensenyar música dóna un rerefons a tot el q he dit abans, perquè si coneixes l'origen, la història de la música, com entendre, com poder crear per tu mateix, crec q és una gran ferramenta de coneixement i autoconeixement. El que vull dir, que una persona pot agradar-li o no, però si ho coneix i algú l'ensenya, aquesta decisió pot ser molt més fonamentada, i coneguent-ho pot entendre molt millor certs passatges de la història, empatitzar-se amb un cantautor que aposta per els compassos més pausats, deleitar-se amb una obra de Mozart, estar obert/a a noves propostes musicals o d'altres més alternatives, ajudar en la nostra motricitat, i un sense fi de portes que el coneixement ens obri.
Àngela Chornet Marín (infermera)
mmmm! per a mi la musica es una art que pot explicar moltes coses, i causar moltes sensacions tan bones com dolentes, aixi com records! com diuen les xiques estes, dona significat i alegria a la vida i sobretot a la rutina!! mmm i weno cal ensenyar-la, supose que per a poder gaudir de tot el que te explicat abans.
Lucía Anaya Vañó (professora de música)
Per a mi la música és tot. És la meua vida ja que ho connecte tot a ella. tot el que faig i tot el que sent.
I responent a la segona pregunta... Tal i com he estudiat i el dissabte vaig escoltar en la RNEC, la música és, juntament amb les matemàtiques una ensenyança fonamental, ja que es fa treballar els dos hemisferis del cervell. Però també cal ensenyar música per a que aquells que participem de la música, pugam expressar tots els sentiments que ella ens evoca, ja siga tocant, cantant, o simplement escoltant.
Noemí Mollá Soler (professora de música)
Per a mí la música és l'art més competent que existeix...per a mí és essencial ...sense ella no viuriem igual....jo la necessite cada dia per desenvolupar eixes sensacions que aporta la música...pense que qui no l'experimenta 100% no sap viure....aleshores hi ha que ensenyar música per aconsseguir que tot el mon puga descobrir eixes sensacions amagades i dormides i així despertar-les....és un repte gran i sempre hi ha temps per a fer-ho!!!!
