miércoles, 24 de noviembre de 2010

La lluna la pruna :)




La lluna la pruna

vestida de dol
son pare la crida
i sa mare no vol.
Que coses més bones
que cria el Senyor
per dalt les teulades
raïm de pastor.


Aquesta tradicional cançó de xiquets l´he escoltada des que era ben menudeta, recorde que me la va ensenyar ma mare. És una cançó que pot servir com a cançó de nana per adormir a un bebé (de fet posteriorment en més d´una ocasió els l´he cantada als meus nebodets quan només tenien uns mesos com a cançó de bressol que els ajudava a adormir-se) però també com a cançó popular de tradició oral per ocupar el temps d´esbarjo infantil. Cal destacar també que al vers "son pare la crida" ens molts pobles canten "son pare li pega" (per exemple, al meu poble, Alfarrasí -situat al bell cor de la Vall d´Albaida- cantem "la crida" mentre al poble del costat (Montaverner) "li pega". Per tant, podem comprovar com la tradició oral de les cançons es modifica i evoluciona de manera diferent en diferents llocs.

No hay comentarios:

Publicar un comentario