Caragol ;)

Caragol ;)

Caragol, caragol
trau les banyes
que ix el sol.

Ningú passa
la vida que passa
el senyor de caragol,
que no paga
lloguer de la casa
i la porta cap on vol.

Llig i estudia
allò que necessita
a les fulles d´una col
i no cal preparar
quan es gita
marfegueta
ni llençol.

Caragol, caragol,
trau les banyes
que ix el sol.

Per desgràcia
la vida s´acaba
quan passeja per on vol
i de gust va caent-li
la bava més lluenta que un xerol.

Sobre les brases la mort
es presenta en cassola o en perol
l´adoben amb salsa coenta
i se´l menja qualsevol.

Caragol, caragol, per a tu ja no ix el sol!

Aquesta tradicional cançó de xiquets l´he escoltada des que era ben menudeta, recorde que me la va ensenyar "ma uela Ester (sense hac!)" -la millor mestra de vida que he tingut fins ara!- És una cançó que pot servir com a cançó popular de tradició oral per ocupar el temps d´esbarjo infantil. La meua iaia era de Bellús (Vall d´Albaida) i allí la lletra de la cançó era així; si més no, quan a ella li la van ensenyar a l´escola, al voltant d´uns noranta anys, es cantava així, per aquestes terres del sud de la província de València. Avui en dia, sóc jo qui els l´ensenye d´aquesta manera als meus nebodets de tres anys i a altres xiquets propers a mi. Comprovem de nou, la influència de la tradició oral, que passa de generacions en generacions, per molta distància cronològica que jugue a la contra. Amb moltíssima estima, aquesta cançoneta infantil, va per a ella!