Les penes són ;)

Ferran i Gerard ja se la saben i la canten perfectament :)

Les penes són :)

Les penes són, les penes són,

no tindre un sou, no tindre un sou,

morir-se el bou, morir-se el bou i la llocada,
no collir vi, no collir vi,

cànem ni blat, cànem ni blat

i pel remat, i pel remat, fallar la llar!

Pensa i cabila a qui demanes,

trenca´t les cames i busca qui et deixe diners.

Paga el semestre al propietari,

o pel contrari, perdràs molt més.

Sí, sí, sí, en el segle que estem

fa falta treballar per a poder menjar.

Molts, molts, molts, es creuen ser senyors

però del llaurador ningú fa cas.

Aquesta cançó, la canta la meua germana Ana (als seus fills de tres anys, per tindrer-los ocupats o perquè li facen cas! –per exemple quan els costa obeir-la!-); la sap des que era menuda, li la van ensenyar a l´escola –principalment a classe de música o interpretació artística; segons ella, la cantava un mestre vocacional –molt estimat al seu poble i a la seua escola – quan acabaven les classes i faltaven uns quants minutets per acabar-se l´hora. Segons ella, les seues classes es caracteritzaven per aquest “moment-relax” on els xiquets cantaven, ballaven i aprenien allò que els passava als llauradors al poble d´Alfarrasí, (la Vall d´Albaida) en temps antics. D´altra banda, també hem descobert que aquesta cançó tradicional valenciana, forma part d´uns dels temes que es canten a Castelló de la Plana, per les festes de La Magdalena, però ací més al sud, no es coneix que haja estat arrelada aquesta lletra a aquesta celebració, sinò, ans al contrari, com hem dit anteriorment, es tracta de narrar allò que feia la gent del camp “en temps de fam” per justificar tanta misèria als pobles d´aquesta comarca de la província de València.