miércoles, 25 de mayo de 2011

¡No se pega!





http://blogs.elpais.com/mamas-papas/2011/05/no-se-pega.html

Fullejant EL PAÍS m´he topat amb aquest blog sobre l´educació dels fills que trobe d´allò més interessant tant per a progenitors/tutors com per a tot aquell sensibilitzat front al món dels més menuts.

En més d´una ocasió ens serà útil, segur!

Salutacions, estigueu bones i bons!

miércoles, 9 de marzo de 2011

Música per al cavaller Tirant!






http://www.edutic.ua.es/visualiza_wq/contenido.asp?opt=introduccion&id=2943

Com assegura el nostre professor d´Organització del centre escolar és interessant que tot allò que anem fent es quede recopilat a algun lloc. Per sort amb les noves TIC´s i la xarxa internauta podem emmagatzemar tot un recull d´informació que, quí sap? en un futur vista d´uns cinc anys ens pot servir per dur a la pràctica o bé per aprendre del mateix format per anar continuar fent nous projectes didàctics.

Ací tenim un projecte d´unitat didàctica -Música per al cavaller Tirant!- d´allò més interessant per utilitzar a segon cicle de primària per endinsar els alumnes al món de l´Edat Mitjana i especialment en l´àmbit de la música. Aquest projecte es va dur a terme a la UA, amb una de les millors professores de Didàctica General que hi haurà a la UV i a la UJI juntes, Rosabel Roig Vila.

Ací teniu una mostra de una de les moltíssimes coses que ens va ensenyar aquesta mentora i guia d´ensenyament, la qual, el primer dia de classe ens va assegurar que haviem escollit el millor treball del món, compartir amb els demés l´aprenentatge d´ú mateix!

Conclusió, va fomentar en tots nosaltres el significat de la valia d´educar!

GRÀCIES :)

domingo, 13 de febrero de 2011

Canon de Pachebel; arranjament per a viola, flauta travessera, percussió i petita percussió ;)


treball




cascabels


metalòfon gran





metalòfon menut




metalòfon de colors





flauta de bec, flautí, flauta travessera (en aquest cas interpretem música amb aquesta última)




viola



metalòfon de colors






triangle


cròtals





Campanes de colors



Aquesta és una activitat grupal com a cloenda d´aquesta materia que vam realitzar quatre alumnes de magisteri de la UV (Miguel Ángel Benlloch, Sara Gregori, Mª Isabel López i Esther Sanz) a l´assignatura Didàctica de la Música, impartida per Paco Medina.

Consistia en musicar un fragment musical conegut o creat "de la nada" i adaptar-lo a instruments propis de l´aula (com els de petita percussió o els metalòfons). El resultat, després d´haver escollit la famosa melodia del Canon de Pachelbel, és aquest:


http://www.youtube.com/watch?v=ZmwRz5atiB0


Ens ho varem passar molt bé preparant aquest treball, que sembla que no, però coordinar tots els instruments utilitzats era tot un repte que algun ratet que altre ens ha costat (tant per la sonoritat, com per la temporalització de la melodia, respectant l´entrada de cadascun dels instruments predominants en cada moment. . . ).

Esperem us agrade escoltar-nos al youtube (hem rebut més visites de les que esperaven, tan de bo continuaren!), per la nostra banda, nosaltres hem publicat aquest treball amb moltíssima il.lusió perquè, aficionats, professionals de la música, docents, futurs mestres o simpatitzants tingueu l´oportunitat de compartir aquest xicotet projecte musical, que tants bons fruits ens ha proporcionat amb nosaltres.


Com deia Nietzsche: Sense música, la vida seria un error.


Així doncs, a gaudir d´ella, MÚSICA, PER SEMPRE!









domingo, 2 de enero de 2011




Educación artística



Las diferentes manifestaciones artísticas tienen una presencia constante en la vida de las personas. Por ello, la Educación Primaria es la etapa más adecuada para desarrollar en las niñas y los niños los conocimientos, las experiencias y los hábitos que forman el área de Educación Artística. Siguiendo la línea propia de Educación Infantil, se debe avanzar a partir de juegos hasta planteamientos más reflexivos.

La Educación artística organiza aquellos contenidos que orientan y desarrollan los recursos expresivos −gráficos, corporales, rítmicos y musicales− que las niñas y los niños manifiestan desde los primeros años de vida y que sirven de base para la adquisición de los lenguajes artísticos.

Esta área está integrada por diversas manifestaciones artísticas agrupadas en Plástica y Música, que como lenguajes, (utilizan códigos, medios y procedimientos propios con carácter representativo y normativo), se relacionan y enriquecen entre sí y con el lenguaje verbal.

El alumnado de Primaria aprenderá a utilizar y a entender la Plástica y la Música, involucrando así, lo sensorial, lo intelectual, lo emocional, lo social, lo expresivo, lo afectivo y lo estético de su persona. Esto mejorará la atención, la estimulación de la percepción, la inteligencia (memoria a corto y a largo plazo), la imaginación y la creatividad, que desarrollarán el sentido del orden, la participación, la cooperación y la comunicación, que consigan la formación de una personalidad completa y equilibrada.

Los seres humanos han sido autores y protagonistas de su cultura, a lo largo del tiempo y del espacio. Y una de ellas, la de la Comunitat Valenciana, con su historia, sus rasgos definitorios y su arte, forma parte de una cultura mediterránea, española, europea y occidental. La historia nos ha dejado abundantes producciones plásticas, de nuestros antepasados que nos han legado sus obras. Conocerlas, amarlas y conservarlas es un importante contenido de una plástica educativa culturalmente enraizada. Sin embargo, también hemos de observar el espacio estético que aporta el actual mundo intercultural, para abrirse a otros códigos, respetándolos e integrándolos.

Las ciudadanas y ciudadanos de la Comunitat Valenciana vivimos en una sociedad que, sin dejar de lado su pasado, tiene sus características propias, entre las cuales y por su implicación plástica, cabe destacar las vanguardias y el diseño, así como el importantísimo mundo de la imagen tecnológica y la publicidad en el seno de la sociedad de consumo.

Por otro lado, al hablar de educación musical en la Comunitat Valenciana hay que tomar como punto de partida el entorno cultural, social e histórico, en el que encontramos conformada una infraestructura, bien desde las instituciones o desde iniciativas populares, que marca y predispone la vida local hacia el disfrute y la participación directa en el hecho musical, en todos los estilos, desde la música universal a compositores cercanos, desde la ortodoxia a la vanguardia. Este hecho supone diferenciar sensiblemente el contexto sonoro valenciano, como significativo con peso específico en la música. La escuela debe escucharlo y al mismo tiempo rentabilizarlo desde el punto de vista pedagógico, garantizando una formación en consonancia.

Nuestra realidad se inserta además en un arco mediterráneo que abarca culturas en constante intercambio de sus rasgos, que dan lugar a un mestizaje fructífero que traspasa fronteras. En los ritmos y melodías, en las letras de las canciones, en la manera de adornarlas, en las cadencias, en las danzas, en los instrumentos, nos reconocemos y rehabilitamos una memoria que corre el riesgo de perderse en una excesiva globalización de estéticas, productos y formas de vida. Al mismo tiempo, el futuro se intuye intercultural, los centros docentes de nuestra comunidad son un ejemplo palpable, y, en este sentido, la música puede actuar de elemento catalizador, con unos ciudadanos y ciudadanas formados musicalmente desde la escuela.

A pesar de que el lenguaje plástico y el musical constituyen ámbitos artísticos específicos con
características propias, dado que la producción y la comprensión en ambos tienen aspectos comunes, en la etapa de Educación Primaria quedan incluidos en una sola área para posibilitar un enfoque globalizado que contemple las estrechas conexiones entre los distintos modos de expresión y representación artística. Por esta misma razón, y, a pesar de la especial mención de la música y la expresión plástica, se incorporantambién dentro del área contenidos de la danza y el teatro.

Ambos lenguajes, plástico y visual, se articulan a su vez en dos ejes, percepción y expresión. El primero incluye todos aquellos aspectos relacionados con el desarrollo de capacidades de reconocimiento sensorial, auditivo y corporal, que ayudan a entender las distintas manifestaciones artísticas, así como el conocimiento 67 y disfrute de diferentes producciones plásticas y musicales. El segundo se refiere a la expresión de ideas y sentimientos mediante el conocimiento y la utilización de códigos y técnicas artísticas.

La percepción, se refiere a la observación de los elementos plásticos y a la audición musical. La
observación debe centrarse en la interpretación, indagación y análisis del entorno natural y de las
creaciones humanas. Por su parte, la audición se centra en el desarrollo de discriminación auditiva y audición comprensiva tanto en creaciones musicales como en audiciones de piezas grabadas o en vivo.

Por ello, al trabajar la percepción atenta, visual y auditiva en Educación artística, que constituye la base de todos los aprendizajes, permite una aplicación simultánea al resto de las áreas.

La expresión remite a la exploración de los elementos propios del lenguaje plástico y visual, al tratamiento de los materiales y a las diversas posibilidades de expresar lo que percibe y siente durante el proceso. También alude a la interpretación musical desarrollando habilidades técnicas y capacidades vinculadas con la interpretación vocal e instrumental y la expresión corporal y la danza.

Con ambos lenguajes se estimula la invención y la creación de producciones plásticas o musicales.

La Educación artística también favorece los procesos de comprensión, porque permite alimentar de manera racional el componente imaginario de las niñas y de los niños.

Es necesario estimular la imaginación en una dimensión en la cual el arte ofrece nuevas posibilidades de organización de la inteligencia y para facilitar su correcto uso e incrementar su capacidad de concentración y favorecer la resolución de problemas de cualquier área.





D´acord amb allò que diu el Currículum per a l´educació primaria a la Comunitat Valenciana, podem veure que la finalitat principal de l´educació artística, no és crear genis del pinzell o de la partirura, sinò experimentar a través de la motivació per la imaginació artística (estar atents a allò que la nostra atenció pot percebre de manera abstracta i alhora lògica (atents quan estem ballant al canvi de temps que canviem les formes de ballar per unes altres, la estètica de disfrutar i interpretar bé el la dansa en sí). En la mateixa linea, podem veure com a través de la música podem establir numeracions mètriques de manera més factible (el fet de pensae en un compàs binari de dos per quatre, per exemple, ens pot ajudar realitzar operacions matemàtiques de números pars (dos més dos quatre més dos sis. . .). Així doncs, podem plantejar-nos i reflexionar seriosament sobre si l´educació musical rendible per a l´ensenyament dels nostres xiquets. De segur que trobarem un noranta cinc per cent de respostes que afirmaran el bé que suposa la inculcació i motivació musical com a eina per facilitar el procés d´ensenyament aprenentatge en altres disciplines.

El Temps d´un Bolet ;)

acords


lletra


melodia




"temps, no et queixes de la meua presa que és, doncs, perquè tu corres massa fugint sempre del teu mateix temps"



"temps, si poderes estar quiet més hores!"



"bolet, no patisques tant per arribar a ningun lloc, que les preses no fan bé al teu cos"




Bolet, on vas amb tanta presa?




EL TEMPS D´UN BOLET

Bolet on vas amb tanta presa?

no vages tan ràpid no perds res

bolet no patisques tant per

arribar a ningun lloc

que les preses no fan bé al teu cos

tu t´ho has pensat bé?

Temps si poderes estar quiet més hores

millor podriem jugar els bolets

per les muntanyes que no tinguem

massa cosa més a fer!

Jugariem a cuidar la serra,

protegint-la sempre dels focs;

temps no et queixes de la meua presa

que és, doncs, perquè tu corres massa

fugint sempre del teu mateix temps!


Som al davant d´una manifestació musical d´una peça infantil adreçada a infants de l´últim periode de l´educació infantil i iniciació de la primària. És tracta d´una melodia amb un compàs ternari de tres per quatre, per al qual hem utilitzat les següents figures musicals: negra, i el seu respectiu silenci, blanca, blanca amb puntet, semicorxeres i els seus respectius silencis. L´estructura utilitzada ha estat A, B, B´, doncs, modifiquem parcialment el tema principal de la segona part B. També, podem assenyalar que hem format una serie d´acords d´acord amb la melodia formulada perquè puguen ser acompanyats per qualsevol instrument pensat per realitzar aquesta funció (per exemple, la guitarra o el piano). Pel que fa a la melodia, podem destacar que tracta sobre la historia d´un bolet personificat i com influencia el temps en ell(hem donat d´animisme objectes inanimats (personificació del temps i el bolet) per emfatitzar la credibilitat d´ell en els més menuts -principalment en els xiquets de infantil- i de com pot trobar-se condicionat pel temps "bolet, on vas amb tanta presa?" reflectint així la credibilitat i realitat del que passa a la nostra societat, on tothom va a corre-cuita sense temps i estresat per arribar a tots els llocs. D´altra banda també podem veure l´intent de sensibilitzar els més menuts respecte a la protecció i estima de la natura, per concienciar-los que hem de tindre cura "juariem a cuidar la serra protegint-la sempre dels focs". Per últim, podem destacar que el tempo a través de la qual cal interpretar-la és un tempo moderato-cantabile perquè ens done temps d´anar cantant-la de manera tranquil.la i agradable.







Ací està la interpretació en primícia per a flauta i guitarra -Julián (germà meu) a la guitarra i jo, Esther a la flauta-, vam intentar fer-ho tant bé com vam saber, malgrat les xicotetes errades que es poden apreciar en la gravació. S´ho vam passar d´allò més bé i vam riure "a la món" tant dels fragments que ens ixien mal com dels que ens ixien bé. Anècdotes a part, aquesta podria ser una bona representació musical d´aquesta melodia infantil, encara que l´objectiu és que siga cantada pels xiquets a la qual va adreçada (dentre uns 3 i 6 anys ;)

sábado, 1 de enero de 2011

Definicions






Definicions

  • Música: art d´organitzar coherentment sons i silèncis

  • Melodia: seqüència lineal de sons i silencis amb una identitat i significat propi dins d´un entorn sonor particular.

  • Veu: so emés per l´aparell fonador humà, la voz humana se usa como instrumento musical

  • Silenci: absència de so.

Sant Josep es fa Vellet ;)


"Sant Josep es fa vellet, que no pot pujar l´escala"




Ferran i Gerard, interprets d´aquesta nadala amb "percussió experimental"





http://www.goear.com/listen/6de9b0e/sant-josep-se-fa-vellet-coral-borrianenca

Interpretació d´aquesta nadala de l´alcoià Lluís Blanes amb cor ;)




http://www.uv.es/edumursa/Lexetgaudium/pdfs/SAN%20JOSE%20SE%20FA%20VELLET.pdf


Partitura d´aquesta nadala tradicional VALENCIANA ;)


Aquesta és una cançó de nadal popular de les nostres terres, interpretada majoritariament per cors als concerts de nadal que es realitzen durant aquestes festes. Pel seu caliu musical, i facilitat a l´hora d´aprendrer-nos la lletra d´aquesta nadala, podem comprovar que són els més menuts els que també la poden cantar. En aquest cas, varem intentar fer una "audició de percussió nadala improvisada" en la qual Sant Josep es feia vellet al ritme de la música interpretada per Ferran i Gerard, amb gotets de vidre que al ser percutits per "una cullereta" acompanyaven rítmicament aquesta cançó. De nou, podem apreciar com podem fer partíceps de mil maneres els més menuts per inculcar-los indirectament l´estima per l´art abstracte de la música.