"Els Pastorets ja omplin la bóta"
"sóm els xiquets i les xiquetes, de la Vall més blanca que hi ha" ;)
"Hola estimada Vall d´Albaida, gràcies per retrobar-te ací"
"esclata en festa Alfarrasí, que sí!"
Ma mare, que apareix cantant aquesta nadala
Los Reyes :D
Esta mañana temprano
apenas me levanté
creyendo que eran los reyes
mis zapatos fui a ver.
A mi me han traído un pito
A ese un acordeón
Y a mi hermanito el pequeño
le han traido un chupón.
Hay los reyes, los reyes,
los reyes, qué cositas traen
a los pequeñines.
Al año que viene
yo les pediré
una bicicleta
y le subiré.
Nadala que va aprendre ma mare quan era menudeta, trobe que li la cantava ma uela Ester; de nou vegem com la tradició oral va passant de pares a fills. Hui en dia, la cantem nosaltres als més menuts (i l´hem cantada tots els anys per reis durant la nostra infantesa).
Fomentant la tradició oral nadalenca en els nostres menuts
Per les festes de nadal ;)
Per les festes de nadal
les dones, les dones
són matineres
unes per matar el gall
i altres per, i altres per
fer-se les trenes
A misa matina a misa del gall
que al bon jesuset
li haurem de cantar,
una cançoneta de molta primor
que els àngels li canten al nostre senyor.
dones, no tingueu perea,
de pujar, de pujar dalt “les andanes”
i abaixar les faldes plenes
de penjolls de penjolls de botifarres.
A misa matina a misa del gall
que al bon jesuset
li haurem de cantar,
una cançoneta de molta primor
que els àngels li canten al nostre senyor.
Fa anys, per les nostres terres les nadales servien per passar-s´ho bé una bona estoneta amb familiars, amics, veïns. . . és el cas d´aquesta manifestació nadalenca valenciana, cantada durant la nit i el dia de nadal, per mostrar allò que tradicionalment ocupaven fer les dones durant aquestes celebracions tant assenyalades. Des de tota la vida, l´estic escoltant cada nadal, la cantava ma uela Ester que li la va passar a ma mare, ma mare a mi i als meus germans i ara sóm nosaltres les encarregades de fer-la durar en el temps ensenyant-la a les noves generacions.
Les penes són :)
Les penes són, les penes són,
no tindre un sou, no tindre un sou,
morir-se el bou, morir-se el bou i la llocada,
no collir vi, no collir vi,
cànem ni blat, cànem ni blat
i pel remat, i pel remat, fallar la llar!
Pensa i cabila a qui demanes,
trenca´t les cames i busca qui et deixe diners.
Paga el semestre al propietari,
o pel contrari, perdràs molt més.
Sí, sí, sí, en el segle que estem
fa falta treballar per a poder menjar.
Molts, molts, molts, es creuen ser senyors
però del llaurador ningú fa cas.
Aquesta cançó, la canta la meua germana Ana (als seus fills de tres anys, per tindrer-los ocupats o perquè li facen cas! –per exemple quan els costa obeir-la!-); la sap des que era menuda, li la van ensenyar a l´escola –principalment a classe de música o interpretació artística; segons ella, la cantava un mestre vocacional –molt estimat al seu poble i a la seua escola – quan acabaven les classes i faltaven uns quants minutets per acabar-se l´hora. Segons ella, les seues classes es caracteritzaven per aquest “moment-relax” on els xiquets cantaven, ballaven i aprenien allò que els passava als llauradors al poble d´Alfarrasí, (la Vall d´Albaida) en temps antics. D´altra banda, també hem descobert que aquesta cançó tradicional valenciana, forma part d´uns dels temes que es canten a Castelló de la Plana, per les festes de La Magdalena, però ací més al sud, no es coneix que haja estat arrelada aquesta lletra a aquesta celebració, sinò, ans al contrari, com hem dit anteriorment, es tracta de narrar allò que feia la gent del camp “en temps de fam” per justificar tanta misèria als pobles d´aquesta comarca de la província de València.
